Aquest estudi analitza la manera en què les normes urbanístiques poden determinar els usos del sòl a la ciutat per a aconseguir objectius socials i ambientals més virtuosos i ambiciosos. Amb aquesta fi, s?exploren les distintes vies que a través de l?urbanisme s?utilitzen per a actuar en la ciutat construïda i els problemes actuals de les ciutats, es clarifica el règim jurídic que els apliquen i s?exploren les opcions obertes pel context normatiu existent. Tot això, amb l?objectiu de proposar una sèrie de principis d?intervenció pública en la determinació dels instruments urbanístics que regulen l?establiment d?activitats econòmiques a la ciutat per a escometre els conflictes socials i ambientals relatius als usos del sòl.
El motiu de l?interés per l?estudi d?aquestes qüestions és la multiplicació de conflictes que, emmarcats en un insuficient i complicat marc normatiu, es manifesten a les nostres ciutats, com la conservació i protecció dels centres històrics i el comerç tradicional i la turistificació o terciarització de les ciutats per la proliferació de determinats tipus d?usos. El treball demostra que són acceptables jurídicament normes que determinen l?acceptació o no de determinats usos i que, a més, l?adopció d?aquestes normes mitjançant tècniques com la zonificació o qualificació de sòls és positiva, sempre que es respecten uns mínims i s?adopten en certes cauteles, ja que permet flexibilitat a escala local i, des del punt de vista democràtic, certa diferenciació ideològica
