La normativa sobre filiació del dret civil català vigent evidencia les tensions existents entre voluntat i biologia en la definició dels conceptes legals de «mare» i «pare». La present monografia ho posa en relleu a partir de lestudi de casos de mares i pares biològics que volen deixar de ser mares i pares legals, de mares i pares no biològics que volen ser considerats mares i pares legals, i dhomes que són legalment mares i dones que són legalment pares.
A partir de lincrement del número de persones nascudes en el marc de famílies no matrimonials es qüestiona la classificació tradicional entre filiació matrimonial i no matrimonial, així com labast de la presumpció de paternitat, que es proposa ampliar. Lestudi de la regulació de la filiació derivada de tècniques de reproducció assistida, incloses les «post mortem», condueix a lanàlisi dels requisits del consentiment a aquestes tècniques, que han estat objecte duna interpretació flexible per part dels tribunals catalans, en contrast amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i daltres tribunals espanyols. En aquest àmbit, se subratllen les incoherències que comporta, en matèria de filiació, el recurs a regles basades en la biologia, el que fa necessari establir regles específiques per a la filiació derivada de tècniques de reproducció assistida. Amb tot, sadverteix dels problemes que comportaria prescindir per complet de les normes que regulen lanomenada «filiació per naturalesa», com també de que les solucions ofertes per la comaternitat no sempre són traslladables a la copaternitat.
En darrer terme, es dona notícia dalguns casos resolts per tribunals estrangers, en els quals sha discutit laplicació dels conceptes «pare» i «mare» a homes i dones trans. A la llum de la tendència recent cap a sistemes de reconeixement legal del canvi gènere basats en lautodeterminació, es conclou que la legislació hauria de tenir en compte la identitat de gènere reconeguda legalment també des del punt de vista de la determinació de la filiació.
